Acabo de llegir un article al New Scientist (anglès) que diu que els nous processadors d’ordinador resulten impredictibles . Això és perquè hi han milions de transistors (als nous, entre 42 i 410 milions). Això fa que una entrada no prevista desencadeni resultats impossibles de preveure. A l’article posa com a exemple el temps que triga a fer una determinat treball i de com aquest varia.

I jo em pregunto: No podria ser el cervell un gran processador?. De fet moltes vegades s’ha estudiat la informàtica per poder entendre millor el nostre cervell. Però això pot tenir dramàtiques (o no) conseqüències. Que sigui o no impredictible és només una aparença. El processador funciona amb entrades que produeixen resultats d’una manera lògica. Això és que no som lliures. La nostra forma de fer seria un resultat d’un primer desencadenant (el Big Bang?) . El destí, podríem dir, si que està escrit (encara que mai no el podríem conèixer).

Per sort, a la ciència va arriba la física quàntica que encara pot donar esperances a la nostra llibertat. Recomano llegir l’article de Tendencias 21 sobre el cervell com a forma quàntica.

Com a conclusió, puc dir que pot o no haver llibertat. Però podem actuar com si fóssim lliures perquè encara hi ha una possibilitat. No perdem res i podem guanyar molt. Però si alguna cosa ens pot fer lliures és el coneixement (que en dona noves possibilitats) i no actuar com esclaus (en referència a “Esclavos del sexo”).

11/7/05

This entry was posted on 11 julio, 2005 at 2:47 p. m.. You can skip to the end and leave a response.